Cites documentals i fonts: ptge. dels Rifós
"Una expropiació fallida. En Rifós era propietari dels Camps de Recreu, cafè, jardí i teatre. Aquest propietari fou requerit a vendre la finca per a instal·lar-hi un convent de monges. La penya que diàriament hi anava a prendre cafè, tarda i vespre, composta de Josep Gorina, Griera, Morral, Llonch, Sallarès Deu, Codina i d'altres, assabentats del projecte que els anava a foragitar d'aquell local de la Rambla, abans de deixar que l'edifici es transformés en convent, determinaren col·lectivament quedar-se amb la finca; i així ho feren. Una sèrie de representacions d'òpera inaugurà la propietat dels nous amos de l'esbarjo que pretenien les monges. El millor és que cadascú s'estigui a casa seva." (p. 208)
"Nova d'aquest segle [XIV] era també la família dels Rifós, la procedència de la qual no coneixem i que segons tradició sabadellenca, tenia el principi a Alemanya." (p. 153) "...el juliol de 1714, per exemple, els voluntaris del rei Carles se'n dugueren el conseller Rifós, que era filipí notori, amb l'intent de penjar-lo en un roure de prop de Sant Nicolau." (p. 256) " L'any 1770 el sabadellenc Feliu Rifós, doctor en Dret a Barcelona va regalar al seu poble nadiu una relíquia de Sant Germà,..." (p. 269) "Entre aquests sabadellencs il·lustres cal comptar en la primera part de la centúria [segle XVIII] el clergue Francesc Rifós, que fou canonge de Barcelona i gran partidari de l'Arxiduc Carles qui se'l va endur a Alemanya com a conseller i savi addicte." (p. 274) "L'any onze.- Va ésser de més agitació i el nostre sometent acudí, una vegada, a la Conreria i Argentona i va aixecar-se una altra, en número de 75 homes i a les ordres de Josep Rifós, per a auxili de la plaça de Tarragona." [ 1811, durant la Guerra del Francès] (p. 287)
1750: 29 Mayo. "Murió en Alemania el Dr. Don Joseph Rifós, natural de esta villa que, siendo Canónigo de la Catedral de Barcelona y Vicario general por su Obispo, tomó demasiado partido contra Felipe V, por lo que fue otro de los desterrados de España y se fue a Viena, donde el Emperador Carlos VI le distinguió con los primeros honores y cargos de su Ministerio." (p. 215)
"Rifós Antic llinatge català que va arribar a la ciutat el segle XIV. La seva procedència no és del tot coneguda, encara que, segons la tradició sabadellenca, tenia el seu origen a Alemanya. Els Rifós ocuparen amb freqüència el càrrec de jurat de la població. L'any 1901 va ser enderrocada la casa dels Rifós, que per un cantó mirava a la plaça i per l'altre tancava a mà esquerra l'entrada del carrer Alt del Pedregar. Era una de les cases més típiques del Sabadell antic. Un dels integrants més coneguts d'aquest llinatge fou Feliu Rifós, que el 1770 regalà a Sabadell unes relíquies de Sant Germà."